Em dius que vas a Florència... quina enveja, abans de tot!. A la capital de Renaixement hi ha uns quants llocs que sempre, tot l'any, estiu i hivern, són plens de gent. Són plens de gent, però cal anar-hi, no es pot anar a Florència i no anar aquí (et faig una llista d'urgència):
La piazza della Signoria - El museu dels Uffizi - El Ponte Vecchio (a passejar i badar) - San Miniato (un monestir-mirador), i baixant de Sant Miniato, a peu si es pot, parar-se al piazzale Michelangelo, vista impressionant i única sobre Florència.
A més: Les tombes dels Medicis a San Lorenzo, la sagristia nova i la sagristia vella - La galeria della Accademia, on hi ha el David de Miquel Àngel (l'original, una còpia és a la piazza Signoria) - El palau Pitti i els jardins de Boboli, que són al darrera - Fièsole, dalt d'un dels turons que envolten Florència, que és on va néixer la ciutat - La catedral Santa Maria del Fiore, el Baptisteri i el campanile de Giotto - la Basílica de Santa Croce on hi ha enterrats, entre altres, Galileo, Maquiavel, Dante (cenotafi) Rossini, Miquel Angel... - Santa Maria Novella - el Mercato del Porcellino - l'església d'Orsanmichele (entre la piazza Signoria i la catedral - el Mercato Centrale prop de l'església de San Lorenzo, on als matins s'hi pot degustar, en un bar-restaurant que es diu Nerbone, el famós "panino con lampredotto" (que no agrada pas a tothom...) -
Això és el més principal, els llocs concrets on hi ha històries petites o grans, són innombrables. Per menjar típic de la Toscana, l'Osteria dell'Agnolo, al carrer Borgo San Lorenzo, prop de la catedral: spaghetti al frutto di mare, ribollita, focaccia, bistecca alla fiorentina... i un negroni (6 ó 7 euros) en un bar de la Piazza Reppublica, preferentment el bar Gilli. El negroni és un còctel fet amb vermut negre, campari i ginebra, que entusiasmava Josep Pla, una beguda inventada a Florència...
Bon viatge, pleguem perquè no acabaria...!
Gràcies.
Josep Valls
