Florència

La ciutat de Florència és per a mi com una obsessió permanent, d'ençà que, per "ordre" de Josep Pla vaig anar-hi per primera vegada ja fa (ai!) una pila d'anys. En vida del polígraf de Llofriu vaig fer uns quants viatges a la capital de la Toscana i, quan tornava, les nostres converses eren apassionades, interminables, fluorescents o quasi. Quan Pla va morir el 1981, vaig anar-hi de nou (la setmana següent de la seva mort), i després hi he tornat, hi he tornat...

Per a mi, és una de les ciutats més fascinants que conec, i he de dir que la conec força per sobre, tot i les vegades que hi he estat durant una setmana o més (11 vegades). Aquest gavadal d'idees, sensacions i fascinacions, em portà a escriure "La ciutat del lliri roig", un dels llibres que més a gust he escrit. Potser el segon en la categoria de gust, el primer seria el que vaig escriure sobre Jerusalem i la terra anomenada santa.

I com que els llatins ja deien que "bonum est difusivum sui" (perdonin: el bé és expansiu per ell mateix), per això m'agradaria continuar parlant de Florència, la seva gent, la seva història, els seus monuments... amb tothom qui hi vulgui participar.

Els he d'advertir, però, una cosa que em sembla important: si a vostè no li agrada el Negroni, o no li agrada la "Trippa alla fiorentina", per exemple, és molt difícil que ens poguem entendre i/o passar-ho bé parlant de la ciutat. Aquests dos elements, el Negroni i la tripa cuinada a l'estil florentí són innegociables, no hi ha res a fer.

Gràcies, i que vagi tot molt bé. Ens veiem a Florència.

Josep Valls