Hola, estimat/da "anònim/a".

Em dius que vas a Florència... quina enveja, abans de tot!. A la capital de Renaixement hi ha uns quants llocs que sempre, tot l'any, estiu i hivern, són plens de gent. Són plens de gent, però cal anar-hi, no es pot anar a Florència i no anar aquí (et faig una llista d'urgència):

La piazza della Signoria - El museu dels Uffizi - El Ponte Vecchio (a passejar i badar) - San Miniato (un monestir-mirador), i baixant de Sant Miniato, a peu si es pot, parar-se al piazzale Michelangelo, vista impressionant i única sobre Florència.

A més: Les tombes dels Medicis a San Lorenzo, la sagristia nova i la sagristia vella - La galeria della Accademia, on hi ha el David de Miquel Àngel (l'original, una còpia és a la piazza Signoria) - El palau Pitti i els jardins de Boboli, que són al darrera - Fièsole, dalt d'un dels turons que envolten Florència, que és on va néixer la ciutat - La catedral Santa Maria del Fiore, el Baptisteri i el campanile de Giotto - la Basílica de Santa Croce on hi ha enterrats, entre altres, Galileo, Maquiavel, Dante (cenotafi) Rossini, Miquel Angel... - Santa Maria Novella - el Mercato del Porcellino - l'església d'Orsanmichele (entre la piazza Signoria i la catedral - el Mercato Centrale prop de l'església de San Lorenzo, on als matins s'hi pot degustar, en un bar-restaurant que es diu Nerbone, el famós "panino con lampredotto" (que no agrada pas a tothom...) -

Això és el més principal, els llocs concrets on hi ha històries petites o grans, són innombrables. Per menjar típic de la Toscana, l'Osteria dell'Agnolo, al carrer Borgo San Lorenzo, prop de la catedral: spaghetti al frutto di mare, ribollita, focaccia, bistecca alla fiorentina... i un negroni (6 ó 7 euros) en un bar de la Piazza Reppublica, preferentment el bar Gilli. El negroni és un còctel fet amb vermut negre, campari i ginebra, que entusiasmava Josep Pla, una beguda inventada a Florència...

Bon viatge, pleguem perquè no acabaria...!

Gràcies.

Josep Valls

Florència

La ciutat de Florència és per a mi com una obsessió permanent, d'ençà que, per "ordre" de Josep Pla vaig anar-hi per primera vegada ja fa (ai!) una pila d'anys. En vida del polígraf de Llofriu vaig fer uns quants viatges a la capital de la Toscana i, quan tornava, les nostres converses eren apassionades, interminables, fluorescents o quasi. Quan Pla va morir el 1981, vaig anar-hi de nou (la setmana següent de la seva mort), i després hi he tornat, hi he tornat...

Per a mi, és una de les ciutats més fascinants que conec, i he de dir que la conec força per sobre, tot i les vegades que hi he estat durant una setmana o més (11 vegades). Aquest gavadal d'idees, sensacions i fascinacions, em portà a escriure "La ciutat del lliri roig", un dels llibres que més a gust he escrit. Potser el segon en la categoria de gust, el primer seria el que vaig escriure sobre Jerusalem i la terra anomenada santa.

I com que els llatins ja deien que "bonum est difusivum sui" (perdonin: el bé és expansiu per ell mateix), per això m'agradaria continuar parlant de Florència, la seva gent, la seva història, els seus monuments... amb tothom qui hi vulgui participar.

Els he d'advertir, però, una cosa que em sembla important: si a vostè no li agrada el Negroni, o no li agrada la "Trippa alla fiorentina", per exemple, és molt difícil que ens poguem entendre i/o passar-ho bé parlant de la ciutat. Aquests dos elements, el Negroni i la tripa cuinada a l'estil florentí són innegociables, no hi ha res a fer.

Gràcies, i que vagi tot molt bé. Ens veiem a Florència.

Josep Valls